Durant la dominació musulmana ja existien dues alqueries —nuclis d'explotació agrícola— amb el nom d'Algaida, situades prop de la de Castellitx, al voltant de les quals hi vivia un important gruix de població dispersa.

A partir de la conquesta catalana de 1229, tal com consta al Llibre del Repartiment, la major part del territori correspongué a la part reial. Ben prest els nous pobladors edificaren una església que a l'any 1249, a la bul·la del papa Innocenci IV, ja apareix citada com església de Castellitx (02). Des d'aquest moment el topònim de Castellitx serà el qui donarà nom a la parròquia i, també, fins al segle xv, a tota la divisió administrativa que avui es coneix com a terme d'Algaida.

A les acaballes del segle XIII la població dispersa per tot el terme de Castellitx es concentrà en alqueries i rafals: Algaida, que esdevingué el nucli principal, Pina i Randa. Contràriament, altres alqueries com es Rafalet i Castellitx perderen la població.
A partir del segle xiv el nucli d'Algaida es consolidà, i a principis del xv va tenir lloc el canvi de titularitat entre l'església de Castellitx i la d'Algaida.

L'agricultura esdevingué el principal recurs econòmic del terme, una preeminència que es va mantenir fins a mitjan segle xx.
Durant els segles XVII-XVIII la població va estar composta bàsicament per jornalers que treballaven a les grans possessions com es Rafalet, Albenya, Castellitx, Formiguera —l'actual Son Mesquida—, Malesherbes, Son Coll, Son Reus, Son Munar, Son Maig, etc. Durant aquest període es construí l'església parroquial d'Algaida i es bastiren les creus de terme.